Hola sóc em Mamadu de l'escola MARE de deu del MONT de girona ,el meu llibre es LA crida de bosc magrada molt :sabies que ell va ser raptat per uns ladres que rubaban gosos de fer carreres amb ell
Hola Khaled. Segur que t'agraden els animals doncs, però si així és, potser pateixes una mica pel gos. Tu perquè creus que de vegades ens agraden les històries que ens fan patir? Una abraçada
HOLA SÓC LA Khadija de la Mare de Deu del Mont. m´agraderia llegir aquest llibre jo crec que les persones que traten aixi als animals volen dir que son dulent afdeu un peto.
Hola sóc la Khadija de l´escola Mare de Déu del Mont.M´agrederia llegir aquest llibre. Jo crec que les persones que meltraten aixi als animals vol di que son dulents ADEU UN PETO
Hola Khadija. A mi tampoc m'agrada que es maltracti els animals. Però el llibre és preciós. T'0has fixat que qui explica la història és el gos? Una abraçada
Hola, sóc en Juli un altre cop. Ara m'he començat a llegir aquest llibre, i la veritat és que està molt bé. He vist que a una pregunta de més amunt, preguntaves si ens agradaven els llibres que feien patir. A mi, francament, m'agraden molt els llibres d'aquest tipus, perquè crec que són una mica més difícils d'escriure que els llibres en que tot va bé ( a mi m'agrada una mica escriure, a part de llegir...). També penso que s'assemblen una mica més a la realitat que els altres, però de vegades, (quan tens problemes)no hi ha res millor que endinsar-te en un món que tot surt bé... Bueno, a part d'aquestes reflexions, vaig per la part on s'està acostumant e estirar d'un trineu, i on coneix el gos d'un sol ull...
P.S el que no m'agraden son els termes mitjos, sempre he pensat que un llibre ha d'acabar bé o malament
Hola Juli. Escrius bé, és veritat. M'agradaria llegir algun conte que hagis escrit. Encara que no estic massa d'acord amb el tros on dius que els llibres que fan patr s'assemblen més a la realitat. Jo sóc més optimista. Crec que la majoria de la gent no pateix tant, o sap viure i fins i tot riure encara que les coses vagin malament. Un petó
Amb això també tens raó..Més aviat, el que jo volia dir, es que hi han pocs llibres que t'ensenyin "el pitjor dels casos" per exemple en aquest cas,el que li pot passar a un gos. Ara que, tot i el meu tò tràgic en el comentari anterior, la veritat és que els llibres que més m'han fet disfrutar, són els llibres de gent que quan creu que tot està perdut, ells continuen lluitant, i defensant les seves causes i per les coses que estimen, i que prefereixen morir lluitant que sotmetre's a l'injusticia.
P.S No em feu gaire cas, que ultimament estic llegint el Senyor dels Anells i vaig bastant flipat amb les coses de la jústicia, i la pàtria i per l'estil.
P.P.S Ara vaig per gairebé el final, quan es troba amb en Jhon Thorton.
Hola Juli. M'agrada el que dius. I és un tema de fons de molts llibres: treballar o lluitar fins al final per tal d'aconseguir un objectiu. Si fesim això amb les coses de cada dia, potser estaríem millor. Un petó
Això és veritat. Amb els temps que hi han, és important lluitar per aconseguir els teus objectius, i si és posible, lluitar amb un somriure a la boca... És així la única manera de que el món millori, i tots hi hem de contribuir.
Hola sóc em Mamadu de l'escola MARE de deu del MONT de girona ,el meu llibre es LA crida de bosc magrada molt :sabies que ell va ser raptat per uns ladres que rubaban gosos de fer carreres amb ell
ResponEliminaBona tarda Mamadu.
EliminaSí, és cruel això de raptar gossos, a més no pas per cuidar-lo bé, sinó per fer carreres i estirar trineus. Pobre gos.
Un petó
Hola soc en Khaled i soc de la escola Mare de deu del mont m´agrada mol el llibre es el que mes magrada de tots lla vaig per la segon llibre
ResponEliminaHola Khaled.
EliminaSegur que t'agraden els animals doncs, però si així és, potser pateixes una mica pel gos.
Tu perquè creus que de vegades ens agraden les històries que ens fan patir?
Una abraçada
HOLA SÓC LA Khadija de la Mare de Deu del Mont. m´agraderia llegir aquest llibre jo crec que les persones que traten aixi als animals volen dir que son dulent afdeu un peto.
ResponEliminaHola sóc la Khadija de l´escola Mare de Déu del Mont.M´agrederia llegir aquest llibre. Jo crec que les persones que meltraten aixi als animals vol di que son dulents ADEU UN PETO
ResponEliminaHola Khadija.
ResponEliminaA mi tampoc m'agrada que es maltracti els animals. Però el llibre és preciós. T'0has fixat que qui explica la història és el gos?
Una abraçada
HOLA si m´fixat es molt raro
ResponEliminaHola Khadija.
EliminaPerò hi ha molts llibres que ho fan, això de fer parlar els animals. De fet, té un nom i tot fer això, se'n diu prosopopeia.
Un petó
Hola, sóc en Juli un altre cop. Ara m'he començat a llegir aquest llibre, i la veritat és que està molt bé.
ResponEliminaHe vist que a una pregunta de més amunt, preguntaves si ens agradaven els llibres que feien patir.
A mi, francament, m'agraden molt els llibres d'aquest tipus, perquè crec que són una mica més difícils d'escriure que els llibres en que tot va bé ( a mi m'agrada una mica escriure, a part de llegir...). També penso que s'assemblen una mica més a la realitat que els altres, però de vegades, (quan tens problemes)no hi ha res millor que endinsar-te en un món que tot surt bé...
Bueno, a part d'aquestes reflexions, vaig per la part on s'està acostumant e estirar d'un trineu, i on coneix el gos d'un sol ull...
P.S el que no m'agraden son els termes mitjos, sempre he pensat que un llibre ha d'acabar bé o malament
Hola Juli.
ResponEliminaEscrius bé, és veritat. M'agradaria llegir algun conte que hagis escrit.
Encara que no estic massa d'acord amb el tros on dius que els llibres que fan patr s'assemblen més a la realitat. Jo sóc més optimista. Crec que la majoria de la gent no pateix tant, o sap viure i fins i tot riure encara que les coses vagin malament.
Un petó
Amb això també tens raó..Més aviat, el que jo volia dir, es que hi han pocs llibres que t'ensenyin "el pitjor dels casos" per exemple en aquest cas,el que li pot passar a un gos.
EliminaAra que, tot i el meu tò tràgic en el comentari anterior, la veritat és que els llibres que més m'han fet disfrutar, són els llibres de gent que quan creu que tot està perdut, ells continuen lluitant, i defensant les seves causes i per les coses que estimen, i que prefereixen morir lluitant que sotmetre's a l'injusticia.
P.S No em feu gaire cas, que ultimament estic llegint el Senyor dels Anells i vaig bastant flipat amb les coses de la jústicia, i la pàtria i per l'estil.
P.P.S Ara vaig per gairebé el final, quan es troba amb en Jhon Thorton.
Hola Juli.
EliminaM'agrada el que dius. I és un tema de fons de molts llibres: treballar o lluitar fins al final per tal d'aconseguir un objectiu.
Si fesim això amb les coses de cada dia, potser estaríem millor.
Un petó
Això és veritat.
ResponEliminaAmb els temps que hi han, és important lluitar per aconseguir els teus objectius, i si és posible, lluitar amb un somriure a la boca...
És així la única manera de que el món millori, i tots hi hem de contribuir.
Bona nit Juli.
EliminaM'agrada com llegeixes i escrius.
Un petó